BREU HISTÒRIA DELS ARCS I LES FINESTRES TIPUS ULL DE BOU
EN L'ARQUITECTURA
Fa mig milió d'anys, la humanitat vivia en cabanyes que construïa amb branques.
Al voltant de 10.000 a. de C., algunes civilitzacions van utilitzar terra i pedres per construir cases més duradores.
Les grans lloses de pedra utilitzades en la part superior de l'entrada en les antigues edificacions,
eren pesades i difícils de pujar fins al seu lloc. Va ser llavors quan van aparèixer els arcs,
realitzats amb blocs de menor grandària, eren més facils de construir.
Els primers arcs van aparèixer a Mesopotàmia farà uns 5.000 anys.
La construcció d'arcs i voltes va aconseguir al segle XVI, en finalitzar el període medieval de l'arquitectura, la seva màxima esplendor.
L'arc és una estructura que tanca superiorment una obertura de manera que tots els elements que la componen són comprimits
i en cap es produeixen tensions. Aquestes pressions, produïdes pel pes propi dels elements i de les càrregues que suporten,
són transmeses als suports que sostenen l'arc pels extrems.
En el cas de l'orifici circular, aquest és comprimit per tots costats, alliberant de tensions i fatiga amb més eficiència
i aconseguint poder realitzar orificis més grans (un exemple són els rosetons d'esglésies i catedrals).
Avui dia les finestres amb arcs en la part superior o les tipus ull de bou s'usen a manera estètica,
ja que els materials que s'utilitzen en les parts exteriors dels edificis són més lleugers i no necessiten
suportar grans càrregues o aquestes són suportades per altres elements; com poden ser bigues, columnes, forjats, etc...
La finestra tipus ull de bou moderna es creu que té el seu origen en la indústria naval, encara que al principi
quan els vaixells es fabricaven de fusta, les finestres eren quadrades o amb petits arcs en la part superior.
No va ser fins que els vaixells es van començar a fabricar de metall, que se'ls va donar forma circular a les finestres.
Al meu semblar, van haver de retrocedir al passat per adonar-se que només amb orificis circulars
podien alliberar la fatiga de tensió i de pressions el casc d'un vaixell de metall.

Foto de e.wiki

Foto de e.wiki
Segons Wikipedia: (http://es.wikipedia.org/wiki/ojo_de_buey)
Els ulls de bou són orificis circulars practicats en els mampars exteriors dels vaixells
per proveir de ventilació i il·luminació als allotjaments interiors.
Es realitzen de forma circular per disminuir tensions i fatiga, contribuint a la resistència,
ja que estant propers a la coberta principal són propensos de rebre cops de mar de molta violència.

A la fi del segle XIX i principis del XX la indústria naval i en particular els transatlàntics es van convertir
en veritables icones de modernitat.
Va ser llavors quan es van tornar a utilitzar en l'arquitectura.
Agregant als edificis una d'aquestes finestres, ho dotaven immediatament d'una imatge d'avantguarda i modernitat.
Avui dia el seu ús està molt estès en l'arquitectura.
Visiti les nostres finestres tipus ull de bou, per veure la varietat.

Miquel Àngel López